Publicat per 
Debat3el R2-1 Diversitat i motivació a 3r d’ESO (BCN)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
activity-65990-760065
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Primer comentari a R2- Diversitat i motivació a 3r d’ESO (BCN) d’Anna Piferrer Rodríguez.
La proposta d’una “seqüència model de 55-60 minuts” segons un currículum multinivell que heu presentat, basada en els principis “d’inclusió, motivació i equitat” per mitjà de l’ús de “referents culturals actuals”, pot servir per fomentar les potencialitats de cada alumne i el respecte per als diferents ritmes d’aprenentatge. En aquesta línia, podríem pensar en el sistema pedagògic Waldorf i la seva possible adaptació a l’aula de llengua catalana. Tot i que es tracta d’una pedagogia que necessita un projecte educatiu que involucri tot el centre i una formació específica dels docents, cal dir que he conegut una professora que procura adaptar-lo de manera aïllada i parcial a l’aula de llengua catalana d’un centre d’educació secundària. En aquest cas, la docent proposa un tema i unes activitats que el desenvolupen des de múltiples punts de vista, els quals permeten diferents nivells de compromís per part dels alumnes. Aquest punt es vincula directament amb la vostra entrevista en què recolliu que “La docent defensa una pràctica centrada en la relació pedagògica de confiança, no autoritària ni complaent.”
Laura.
Hola Anna,
Trobo interessantíssim com descrius l’aula, «ecosistema lingüístic i cultural heterogeni». Molt lluny, doncs, d’una aula amb alumnes ja motivats i interessats en allò que s’hi ensenya. L’ensenyament d’una llengua en un ambient educatiu secundari difereix moltíssim del que hi pot haver en una aula d’adults. Com bé dius la tasca del professor va molt més enllà de l’ensenyament de la llengua i de la seva competència precisa en la matèria, i el dirigeix cap a la cerca d’estratègies que li permetin fer-ho de manera eficaç. En aquest sentit, la pràctica que descrius —buscar l’equitat i l’acompanyament personalitzat— mostra la complexitat del rol del docent. En aquest cas, el fet de disposar d’un equip d’orientació psicopedagògica pot facilitar l’adaptació de les metodologies o de l’avaluació. Però, què passa quan aquest suport no existeix i el professor es troba completament sol davant d’aquesta diversitat? Pel que he vist, en totes les escoles hi ha aquest servei; ara bé, com aquests donen suport a diferents centres d’una mateixa zona la seva disponibilitat i implicació pot ser molt variada. En aquests casos, doncs, el repte es multiplica, i la pressió per mantenir la motivació i garantir l’aprenentatge recau íntegrament sobre ell.
En aquest sentit, considero molt encertada la idea d’utilitzar referents culturals actuals i propers a l’alumnat, com la musica. Que aquesta pugui ser un pont que els connecti amb la matèria, els pot ajudar a fer-los veure la utilitat real de la llengua, que no sigui una imposició sinó una eina d’expressió i d’identitat.
La percepció que tinc després de llegir les entrevistes dels diferents grups, i sobretot després d’aquest vostre, és que la diversitat als centres educatius ha crescut força més del que es pot desprendre de les entrevistes de l’article Els centres, realitats lingüísticament diverses, que data del 2017.
Aquesta diversitat, no només lingüística sinó també cultural, fa que la tasca pedagògica sigui un repte majúscul. Així, el docent ha de cercar la millor estratègia a fi d’aconseguir la motivació per a l’aprenentatge i mantenir un cert nivell acadèmic.
Coincideixo amb el Ramon en l’encert de recórrer a referents culturals propers a l’alumnat per tal d’acostar-los a la llengua i fer-la seva.