L’anàlisi del text produït per l’estudiant permet situar amb precisió el seu nivell dins del Marc Europeu Comú de Referència. Es tracta d’un escrit clarament estructurat, amb una tesi inicial sòlida i un desenvolupament organitzat a partir d’arguments socials, dades quantitatives i reflexions personals. 

El text acompleix la tasca i s’adequa clarament a l’objectiu argumental: presenta una tesi inicial, desenvolupa arguments i manté un registre formal. L’ús de dades de l’INE i la mirada social mostra consciència del destinatari i del propòsit. Hi ha, però, alguns trams en què el registre fluctua o esdevé menys precís (ha sigut, donar motius a l’extrema dreta), aspecte que denota mancances d’adequació segons el context formal.

L’estudiant mostra domini de l’estructura argumentativa: introducció, tesi explícita, argumentació i conclusió. La progressió és majoritàriament lineal i constant, fet que facilita la llegibilitat. La informació està ben seleccionada i és rellevant per al tema; tanmateix, alguna oració extensa i poc natural (la dificultat d’accés al treball que afronten les dones en comparació amb els homes) dificulta la fluïdesa. La cohesió és bona, amb connectors variats, però algunes repeticions (no obstant això, tanmateix) podrien evitar-se.

El text exhibeix una riquesa lèxica notable (segregació vertical, societat patriarcal, dependència econòmica). Tanmateix, hi ha imprecisions lèxiques que denoten manca de precisió pròpia d’un nivell C2: número per nombre, desenvolupar en algú, expressions poc ajustades al registre.

La creativitat discursiva no és central en un text argumentatiu, però el text mostra capacitat de construir un relat social coherent i amb voluntat crítica.

El manual Avaluar per aprendre de Neus Santmartí estableix que un text de nivell avançat ha de mostrar domini de subordinació, temps verbals i puntuació (p. 54). Aquest estudiant en fa un ús adequat, però hi apareixen alguns errors menors, que són errors puntuals i no comprometen la globalitat del text. 

• Relatius incorrectes: en els que → en què
• Registre inadequat: ha sigut → ha estat
• Règim inadequat: desenvolupar en

Integrant tots els criteris, l’estudiant es troba en un nivell C1 sòlid, especialment pel domini estructural, la coherència i la capacitat d’argumentar temes abstractes. Tot i això, la manca de precisió lèxica i alguns usos sintàctics poc naturals indiquen que encara no té el control gairebé nadiu propi d’un C2.

PART 1: Decidir i justificar quin nivell té un estudiant segons el MECR

A partir de l’anàlisi de la transcripció oral, considerem que la competència lingüística global de l’estudiant, d’acord amb els descriptors del MECR, s’inscriu principalment en el nivell B1, amb alguns trets d’un B1 inicial i episodis puntuals que s’aproximen al nivell B2, sobretot en la gestió intencional del discurs.

En primer lloc, quant a l’organització textual i a la coherència global, l’estudiant mostra la capacitat d’estructurar un discurs instructiu de manera clara i comprensible, mantenint la progressió temàtica i oferint explicacions sobre processos i recomanacions. Aquesta habilitat correspon als descriptors de “producció d’enunciats clars en situacions habituals” propis del B1, però en alguns moments l’estudiant també “organitza el discurs de manera lineal i eficaç per transmetre informació” d’una forma més pròpia d’un B2 inicial.

Pel que fa als recursos lingüístics, el repertori lèxic s’adequa plenament al camp temàtic de la recerca de feina i als processos de selecció. Tanmateix, la varietat lèxica és limitada i es constata un ús reiterat de patrons sintàctics (com vosaltres heu de, teniu que), així com la presència d’alguns castellanismes i interferències que dificulten l’assoliment d’una correcció més sistemàtica. Aquestes característiques s’alineen amb el descriptor B1 de “disposar d’un repertori suficient per afrontar situacions quotidianes, tot i que amb vacil·lacions i repeticions”.

Quant al control gramatical, l’estudiant presenta un domini irregular: apareixen errors de concordança, formes no normatives i interferències del castellà (ahí va, durante, sete consells, lo primer). Aquest conjunt d’elements reflecteix un control parcial de les estructures bàsiques, propi del tram inferior del B1 i fins i tot d’un A2 avançat. Pel que fa a la pronunciació, s’identifica clarament la influència del català occidental, amb trets vinculats al valencià, que afecten la percepció de correcció fonètica.

En síntesi, la diagnosi general del nivell s’ha de fer combinant aquestes observacions: l’estudiant mostra una competència comunicativa oral globalment situada en un B1 mitjà, amb un discurs clar, funcional i adequadament estructurat; en canvi, el control gramatical i la correcció formal es mantenen en un B1 inicial, a causa de les interferències i de la repetició d’estructures no normatives. Malgrat això, en moments concrets emergeixen estratègies discursives i una gestió de la intencionalitat comunicativa que s’acosten als descriptors del B2, especialment quan l’estudiant és capaç d’orientar el text cap a la funció instructiva amb eficàcia. Aquesta combinació de factors ens porta a caracteritzar la producció com la d’un parlant B1 sòlid, amb punts de progressió cap al B2 però amb un control formal encara insuficient per consolidar aquest nivell superior.