R2-1 Diversitat i motivació a 3r d’ESO (BCN)
Les aules de secundària a Catalunya són ecosistemes lingüístics i culturals heterogenis, on convergeixen llengües diverses i trajectòries migratòries. En aquest context, l’ensenyament del català requereix estratègies que vagin més enllà de la transmissió de continguts i que situïn al centre l’equitat i l’acompanyament personalitzat.
A partir d’una entrevista amb una professora de català d’una aula de 3r d’ESO, d’un institut públic de Barcelona amb alta diversitat lingüística i sociocultural (Carla Vinyals, comunicació personal, 27/10/2025), s’exemplifica l’enfocament emergent necessari. Amb referència a l’entrevista i al marc teòric de Dörnyei (2011) i Monferrer-Palmer (2021), es descriu una estratègia docent basada en l’equilibri entre proximitat pedagògica i exigència acadèmica, l’ús de metodologies multinivell, l’orientació a la motivació autònoma i la rellevància sociolingüística del català.
A partir del que exposa la docent i la bibliografia, proposem una seqüència model de 55-60 minuts que operativitza aquests principis. L’objectiu és reduir l’ansietat i activar la motivació intrínseca mentre es treballa la comprensió i la producció oral. Materials: fragment d’una cançó o un curt vídeo en català i fitxa guia. Rols: portaveu, gestor/a del temps, supervisor/a i secretari/ària. Pas a pas: 1) escalfament amb pregunta clau i vídeo breu; 2) treball cooperatiu en grups de quatre amb tasques diferenciades segons nivell; 3) posada en comú i reflexió personal; 4) tancament amb “tiquet de sortida” sobre què han après i com ho aplicaran. Avaluació: observació amb rúbrica breu de tres nivells i criteris (implicació, ús de català, col·laboració) i autoavaluació.
La diversitat lingüística és un tret constitutiu de l’aula catalana. Segons la docent entrevistada, la classe integra alumnat catalanoparlant, castellanoparlant i estudiants amb llengües familiars com l’urdú, l’àrab o el xinès. Aquest escenari exigeix una resposta pedagògica alineada amb els principis d’inclusió, motivació i equitat que han caracteritzat el sistema educatiu. La pràctica observada es fonamenta en un currículum multinivell, que ajusta expectatives i tasques segons el nivell lingüístic de l’alumnat. La docent treballa conjuntament amb l’equip d’orientació psicopedagògica per definir adaptacions no significatives, ajustar l’avaluació i oferir rols diferenciats en activitats cooperatives. Aquest enfocament respon al principi d’evitar l’efecte estigmatitzador i protegir la imatge social i l’autoestima acadèmica de l’alumnat (Dörnyei, 2011). L’objectiu no és “rebaixar l’exigència”, sinó modular el camí d’accés perquè tot estudiant pugui demostrar competència (Carla Vinyals, comunicació personal, 27/10/2025).
La docent defensa una pràctica centrada en la relació pedagògica de confiança, no autoritària ni complaent. Aquesta “corda fluixa” consisteix a reduir l’ansietat lingüística, generar un clima emocional segur i, simultàniament, mantenir expectatives altes. Aquest plantejament coincideix amb els prerequisits motivacionals de Dörnyei (2011): la conducta docent positiva, el suport emocional, la cohesió i el clima cooperatiu i les expectatives elevades i clares. També posa l’accent en la comunicació individual com a estratègia per abordar la desmotivació: detectar causes, establir objectius progressius i garantir el sentiment de competència i d’utilitat. Un tret diferencial de la pràctica és l’ús sistemàtic de referents culturals actuals (música urbana, contingut digital, discursos mediàtics) per fer visible que el català és una llengua viva, funcional i identitària. Exemples com l’anàlisi lingüística de “Milionària” de Rosalía o de raps en català actuen com a pont entre la cultura escolar i la cultura adolescent, fomentant l’interès i la rellevància social. Aquest enfocament afavoreix la motivació intrínseca i la percepció d’utilitat comunicativa (Ushioda, 2006), alhora que evita la monotonia i reforça el sentit de pertinença lingüística.
La pràctica s’alinea amb models de projectes amb impacte comunitari, com el cas #SocEfeminatDNV, on l’alumnat d’una EOI va aconseguir modificar una definició discriminatòria del DNV. Aquest tipus d’experiència exemplifica el potencial de l’ensenyament orientat a l’emancipació lingüística i a la participació social (Monferrer-Palmer, 2021). La docent segueix aquesta línia: davant interessos emergents, amplia activitats, facilita recursos i canalitza l’espurna motivadora cap a una producció significativa, com lectures voluntàries (J. Verdaguer, Canigó) o investigacions sobre referents culturals catalans.
La bona pràctica observada articula tres dimensions clau:
- diferenciació pedagògica i suport continu
- clima afectiu segur i vincles basats en la confiança i l’exigència
- motivació autònoma mitjançant rellevància cultural.
Aquest enfocament situa l’alumnat com a agent actiu i reforça la idea del català com a llengua de comunicació i ciutadania. En contextos plurilingües, la fórmula “connectar i exigir” esdevé un marc pedagògic important per consolidar l’aprenentatge i l’ús real de la llengua.
Bibliografia:
Bretxa, V. [Vanessa]; Comajoan-Colomé, L. [Llorenç] i Vila, X. [Xavier]. (2017). Capítol 2. Els centres, realitats lingüísticament diverses. A V. [Vanessa] Bretxa; L. [Llorenç] Comajoan-Colomé i X. [Xavier] Vila, Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de llengües a secundària (p. 31–48). Horsori Editorial. https://protected-content.ftp.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/07517/68922.pdf.
Dörnyei, Z. [Zoltán]. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües (p. 172–180). Editorial UOC. https://elibro.net/es/ereader/uoc/113778.
Fundació Bofill (2018). L’escola no és per a tu. Quines estratègies calen per atendre la diversitat…? [vídeo en línia]. YouTube. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=loUSdGLBRgE.
Monferrer-Palmer, A. [Aina]. (2021). SocEfeminatDNV: Educació lingüística i transformació social. Universitat de València. https://raco.cat/index.php/resercle/article/view/393191/488038.
UOC – Universitat Oberta de Catalunya. (2022). TAULA RODONA UOC – CDiLl – La diversitat lingüística a l’aula. Com fer-la jugar a favor? https://aula.uoc.edu/courses/65990/assignments/735904?module_item_id=2357932.
Ushioda, E. [Ema]. (2006). Language motivation in a reconfigured Europe: access, identity, autonomy. Journal of Multilingual & Multicultural Development, Vol. 27, no. 2 (2006), p. 148-161.
Annexos i enllaços:
Guió de l’entrevista: https://docs.google.com/document/d/1IhxCyUrCXgAFokCWP_mh7Jat5ItJROI6C7UQbA9lNqY/edit?tab=t.0#heading=h.bmij9tbald40.
Pla d’equip: https://docs.google.com/document/d/1fQ5kH-Peo4ZPE9S-suYlEB23nkB9ruO-Fi48qtCu6yU/edit?tab=t.0.
Esquema minutat de l’entrevista: https://docs.google.com/document/d/15IrqHo2SBhTe9O8RSonza-9K0qfxJ5AzMwN_B3BNTV8/edit?tab=t.0#heading=h.i17g69ccpcgk.
Enregistrament de l’entrevista (àudio): https://drive.google.com/drive/folders/1OvS7Wjj3UYEcfV7zUOceViYGOtN1BKvo.
Carpeta de treball del Grup 4 (R2) al Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1OvS7Wjj3UYEcfV7zUOceViYGOtN1BKvo.
Text del blog: https://docs.google.com/document/d/18mgTKhi_cdbLEpDkVy_fgMvPA553VaJcZTHlRiJr15Q/edit?tab=t.0.
Transcripció de l’entrevista amb ‘Carla Vinyals’ (pseudònim), professora de llengua catalana; comunicació personal del 27/10/2025: https://docs.google.com/document/d/1DINGKuf_mef3jU2Jg2IOvQMAW11Q1mZ12rFB9nNBGVQ/edit?tab=t.0.
Declaració de consentiment informat: https://drive.google.com/drive/folders/1OvS7Wjj3UYEcfV7zUOceViYGOtN1BKvo.
Debat3el R2-1 Diversitat i motivació a 3r d’ESO (BCN)
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Primer comentari a R2- Diversitat i motivació a 3r d’ESO (BCN) d’Anna Piferrer Rodríguez.
La proposta d’una “seqüència model de 55-60 minuts” segons un currículum multinivell que heu presentat, basada en els principis “d’inclusió, motivació i equitat” per mitjà de l’ús de “referents culturals actuals”, pot servir per fomentar les potencialitats de cada alumne i el respecte per als diferents ritmes d’aprenentatge. En aquesta línia, podríem pensar en el sistema pedagògic Waldorf i la seva possible adaptació a l’aula de llengua catalana. Tot i que es tracta d’una pedagogia que necessita un projecte educatiu que involucri tot el centre i una formació específica dels docents, cal dir que he conegut una professora que procura adaptar-lo de manera aïllada i parcial a l’aula de llengua catalana d’un centre d’educació secundària. En aquest cas, la docent proposa un tema i unes activitats que el desenvolupen des de múltiples punts de vista, els quals permeten diferents nivells de compromís per part dels alumnes. Aquest punt es vincula directament amb la vostra entrevista en què recolliu que “La docent defensa una pràctica centrada en la relació pedagògica de confiança, no autoritària ni complaent.”
Laura.
Hola Anna,
Trobo interessantíssim com descrius l’aula, «ecosistema lingüístic i cultural heterogeni». Molt lluny, doncs, d’una aula amb alumnes ja motivats i interessats en allò que s’hi ensenya. L’ensenyament d’una llengua en un ambient educatiu secundari difereix moltíssim del que hi pot haver en una aula d’adults. Com bé dius la tasca del professor va molt més enllà de l’ensenyament de la llengua i de la seva competència precisa en la matèria, i el dirigeix cap a la cerca d’estratègies que li permetin fer-ho de manera eficaç. En aquest sentit, la pràctica que descrius —buscar l’equitat i l’acompanyament personalitzat— mostra la complexitat del rol del docent. En aquest cas, el fet de disposar d’un equip d’orientació psicopedagògica pot facilitar l’adaptació de les metodologies o de l’avaluació. Però, què passa quan aquest suport no existeix i el professor es troba completament sol davant d’aquesta diversitat? Pel que he vist, en totes les escoles hi ha aquest servei; ara bé, com aquests donen suport a diferents centres d’una mateixa zona la seva disponibilitat i implicació pot ser molt variada. En aquests casos, doncs, el repte es multiplica, i la pressió per mantenir la motivació i garantir l’aprenentatge recau íntegrament sobre ell.
En aquest sentit, considero molt encertada la idea d’utilitzar referents culturals actuals i propers a l’alumnat, com la musica. Que aquesta pugui ser un pont que els connecti amb la matèria, els pot ajudar a fer-los veure la utilitat real de la llengua, que no sigui una imposició sinó una eina d’expressió i d’identitat.
La percepció que tinc després de llegir les entrevistes dels diferents grups, i sobretot després d’aquest vostre, és que la diversitat als centres educatius ha crescut força més del que es pot desprendre de les entrevistes de l’article Els centres, realitats lingüísticament diverses, que data del 2017.
Aquesta diversitat, no només lingüística sinó també cultural, fa que la tasca pedagògica sigui un repte majúscul. Així, el docent ha de cercar la millor estratègia a fi d’aconseguir la motivació per a l’aprenentatge i mantenir un cert nivell acadèmic.
Coincideixo amb el Ramon en l’encert de recórrer a referents culturals propers a l’alumnat per tal d’acostar-los a la llengua i fer-la seva.